DESEOS DESEABLES

Mis manos recorrían cada parte de sus extremidades sin miramientos algunos, puede sentir como poco a poco iba sintiendo un ardor en el pecho que provocaba que se estrecharan poco a poco mis cuerdas vocales. Lo miré y sus ojos me transmitian dulcemente su deseo de corromper todo mi cuerpo, lo miré, me miro, nos miramos... Nos fundimos lentamente por aquel deseo deseable...

                                                                                                                    CARLA CANOSA RODA

SANT JORDI 2019

LA MEVA GRAN COMPANYA

Me’n recordo d’aquell primer dia,

tu allà al costat d’aquell fanal mig apagat,

i amb aquells carrerons emmudits per l’absència

del silenci.

M’aturo i observo,

el terra repica les meves passes ,

potser empresonant-me a continuar endavant cap a tu,

o bé, avisant-me de la teva presència estranya?

De nit l’obscuritat em fa petita,

em mata en l’interior de la seva gran abrasada,

i em perdo pel simple desig de poder marxar

 d’aquell lloc ple d’inestabilitat.

Et miro als ulls, contemplant-nos embadalits,

i puc veure un sentiment de nostàlgia,

que poc a poc va envaint el teu apreciat tresor,

el teu cor.

Per això, vull poder-te explicar,

la fortalesa que em dona quan el vent

intenta tirar-me, però no pot.

Encara que també, vull explicar-te les vegades que he caigut,

i m’he quedat bocabadada tocant i mirant

 tendrament el terra, sense cap por.

Moltes vegades m’apropo a tu,

i després m’allunyo. M’allunyo de mi,

 però després torno. El temps segueix

contant, però ni per tu ni per mi pararà.

Una bona convivència es fa, per així poder arribar

a tindre una llibertat.

La teva tornada sempre és inesperada,

i moltes vegades em provoques

grans murs i metralla en la meva estada.

El teu silenci em deixa adormida,

I lentament es torna un sentiment homicida.

Per això, et dono la benvinguda estimada tristesa,

 per demostrar-me la teva validesa.

Al néixer et vaig conèixer, i a partir d’aquell moment

 vaig començar a adoptar una mica de saviesa.

Tristesa, prenc nota de la teva influència,

Que dia a dia m’has ensenyat una bona teoria.

Per això, amb aquest poema,

vull demostrar-te la teva gran bellesa.

Perquè qui sap si la memorable tristesa,

a arribat a tindre un sentiment de feblesa.

Carla Canosa Roda