Sentiments Ocults
Tinc por, por de sortir
I no poder-me trobar.
La foscor m'aturdeix
Poc a poc em vaig amagant.
Plors, llàgrimes cauen lliscant,
Un sentiment de nostàlgia acaba
Envaint el meu petit cor.
Cada nit el meu cap surt del seu interior
I m'imagino un món sense dol.
Injustícies, discriminació, abús, superioritat...
Són paraules que en el cap no hi haurien d'estar.
Crits ressonen dins meu, sentiments de culpabilitat
Envaeixen la meva ment.
Però ara em pregunto jo,
Mira'm, si, tu mira'm a mi,
Estic aquí amb tu,
Però no te n'adones,
I el temps passa i la gent marxa.
I aquí esteu, escoltant atentament,
Versos en prosa dedicats a la gran rosa.
Però el que sí us he explicat
Són sentiments ocults per a tota la humanitat.
Carla Canosa Roda
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¡Gracias por haber comentado esta entrada!